- "Els xiquets i les xiquetes que han estudiat en valencià, a dia d’avui, han vist complides les seues expectatives, professionals i personals".
- "La 27 Trobada és un esdeveniment històric per a Antella, perquè no s’ha fet mai abans i la gent no pot imaginar-se encara que més de 15.000 persones de tota la comarca òmpliguen el poble, de gom a gom"
- "Volem que els nostres fills no deixen de conéixer la nostra llengua". "Ara es dóna el cas que els nostres fills i filles ens ensenyen a nosaltres". Parlen les membres de la comissió organitzadora de la 27 Trobada d'Antella i representants del CEIP Xarquia d'Antella, Susa Crespí i Júlia López, al complirse 10 anys des que el claustre del centre va aprovar assumir el programa d'ensenyament en valencià.
GENT DE TROBADA. Susa Crespí i Júlia López, les nostres entrevistades, pertanyen a la comunitat educativa del CEIP Xarquia d’Antella, poble on es farà, el proper 22 d’abril, la 27 Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera. Susa, des de fa uns quants anys, és la directora del col•legi, i Júlia, forma part de la Junta de la seua AMPA. Les dues són també membres de la comissió organitzadora de la Trobada, un àmbit que acull entitats i col•lectius socials que col•laboren amb la Coordinadora.
Val a dir que tant el treball i compromís de Susa i Júlia, com de la resta de persones que participen en les reunions de la comissió, són imprescindibles perquè la Trobada arribe a bon port, amb les seues veles unflades per vents amics.
Com viu la comunitat educativa del CEIP Xarquia la celebració de la 27 Trobada a Antella?
SUSA: La nostra comunitat educativa està expectant, esperant el dia de la Trobada. Ací, al poble, s’han fet trobades de músics, de tri atletes, de piragüistes... i la gent ha treballat el que ha fet falta perquè hagen eixit totes ben lluïdores. Per tant, no és cap novetat un esdeveniment així. El dia de la Trobada, encara que hi ha una certa inquietud, d’altra banda natural, crec que eixirà tot bé.
JÚLIA: Hi ha diversitat d’opinions , però la gran majoria estem fent un gran esforç col•lectiu. Tot i que patim una crisi econòmica, qüestió que es nota a l’estat de comptes de l’AMPA, els pares han donat suport a la decisió de la Junta de bolcar-nos en la Trobada. El treball és més intens que anys anteriors a fi de finançar-nos i portar endavant les activitats programades, entre les quals es troba el taller que preparem per al 22 d’abril.
Des de quan es fa ensenyament en valencià al centre? Com ha anat l'experiència al llarg d'estos anys? Quina n'és la impressió de les mares i pares d'alumnes?
SUSA : El 10 de juny de 1992, el claustre del centre educatiu d’Antella aprovà assumir, per majoria absoluta, el programa d’ensenyament en valencià. El curs següent, 1992/93, començaren aplicar-se les primeres mesures de normalització lingüística al centre i, a partir del curs 1993/94, s’introduí progressivament el valencià, com a eina d’aprenentatge. L’experiència al llarg d’estos anys ha estat bona, però tots els canvis necessiten el seu temps i la preocupació que els primers anys expressaven alguns pares sobre si era útil o no el fet d’estudiar en valencià ja ha desaparegut. El poble es menut i tots ens coneixem, per això sabem que els xiquets i les xiquetes que han estudiat en valencià, a dia d’avui, han vist complides les seues expectatives, professionals i personals. Per tant, la impressió no pot ser mala. Ja no hi ha hagut cap queixa per part de ningú.
JÚLIA : A més a més, els nostres fills tenen la sort de saber escriure i llegir en valencià, oportunitat que nosaltres no tinguérem. Amb això vull dir que l’experiència d’estos quasi trenta anys és positiva. I ara es dóna el cas que els nostres fills i filles ens ensenyen a nosaltres.
Què representa la 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià per a vosaltres?
SUSA: Representa una oportunitat per refermar el valor de la nostra llengua i cultura. Els veïns i les veïnes d’Antella podran assistir, al llarg de pràcticament un any d’activitats, a un ambiciós i diversificat programa d’actes, culturals i socials, al voltant del valencià, una realitat que és completament desconeguda per a molts dels meus conciutadans.
JÚLIA: La meua opinió és que es tracta d’una manera de donar a conèixer i reivindicar l’ús del valencià, el treball que es fa a les aules dels centres educatius de la Ribera. També l’esforç que s’ha fet durant anys i anys, i que ha produït els seus fruits.
Quin sabor de boca deixarà en les mares i pares del centre el dia 22 d’abril?
SUSA: Molt agradable .Tot i tenint en compte els problemes de tota classe que estem vivint els valencians, crec que, en viure tan de prop la Trobada, significarà per a moltes persones obrir una porta a l’esperança i, per a d’altres, una activitat reivindicativa per denunciar la mala situació que travessa el nostre País, de la qual cosa s’han de depurar responsabilitats.
JÚLIA: Estic completament segura que ens deixarà molt bon sabor de boca. És un esdeveniment històric per a Antella, perquè no s’ha fet mai abans i la gent no pot imaginar-se encara que més de 15.000 persones de tota la comarca òmpliguen el poble, de gom a gom.
Quin futur li veieu a l’ensenyament en valencià? Per què és important per a vosaltres?
SUSA: El futur que desitgem nosaltres. Està comprovat, perquè ho estem vivint, que tot es pot fer i aprendre en valencià. Les coses que estan passant-nos en l’actualitat ens assenyalen que hem d’elegir amb responsabilitat el nostre futur. Si raonem, tot anirà bé. Caldrà qüestionar-nos si busquem el futur guiant-nos pels sentiments o per la raó. Per a mi és important el valencià perquè forma part de mi mateixa. L’autoestima és molt important per a què les persones facen la seua aportació a la societat. Si tu no valores el que eres, qui vols que ho valore?
JÚLIA: El futur que nosaltres i el govern que ens representa i administra vulguem. A la nostra AMPA, hui per hui, hi ha consens a l’hora de continuar donant suport al programa d’ensenyament en valencià. Tenim el convenciment que és una manera de no perdre els nostre origen. Per això volem que els nostres fills no deixen de conéixer la nostra llengua.
